I un munt d'estrelles

I un munt d'estrelles que pengen
d'un fil etern en un cel blavós que enlluerna.
A on el temps s'atura al contemplar la riquesa dels dies
i a on l'ànima esdevé l'únic ésser capaç de viure,
d'entendre el perquè de la vida
en un sòl segon,
en una sola pell,
que espera sense saber
que tot és de la mateixa forma i essència,
una i altra vegada
en un camí pedragós
a on res resulta fàcil.