I un munt d'estrelles

I un munt d'estrelles que pengen
d'un fil etern en un cel blavós que enlluerna.
A on el temps s'atura al contemplar la riquesa dels dies
i a on l'ànima esdevé l'únic ésser capaç de viure,
d'entendre el perquè de la vida
en un sòl segon,
en una sola pell,
que espera sense saber
que tot és de la mateixa forma i essència,
una i altra vegada
en un camí pedragós
a on res resulta fàcil.

Aquí

Aquí,
sentada.
Como un árbol sin raíces,
sin sombra que me cobije,
vislumbro las luces del alba
que cada día se muestran,
en su pálida esencia
más serenas.
Lentamente descienden,
apaciguan el alma más cansada
olvidando así
que un día sin acierto,
llegó la lluvia disfrazada
de cruel desamparo
y de muerte cansada.