domingo, 15 de noviembre de 2009

Silencio

Silencio...

¿Dónde estás en esta noche parda?
No te escucho.
Deseo encontrarte
y no te hallo.

Dime...

¿Dónde dejaste tu voz?
Me desespera tu ausencia
callada,
lenta,
muerta,
desierta.

Dime...

¿Por qué me abandonaste
en esta estéril mañana?
No entiendo tu llamada apagada.

¿Quién te dejó sin voz?
Tu alma silente ya no me acompaña.

¿Dónde dejaste ancladas
mis ilusiones que te llaman?

Dime...

¿Hacia dónde fuiste
para dejarme abandonada?

Amortajada tras tus gritos,
me dejas de nuevo, sin alma.

Silencio...

I si fos...

I si una llàgrima penja
per l'esquena tortuosa dels dies...

I si l'amor es fa i es desfà
de qualsevol manera
sense guardar l'ànima abans
de trencar l'aire al món...

I si tot fos una farsa creada entre els dos...

Què serà de la nostra vida
en aquests tristos dies
en que tot canvia de color?

I si tot fos un somni fosc,
a on tu navegues perdut
en un mar sinistre de desconsol...

I si jo et busqués
seguint la blanca estela
del teu temorós amor...

I si, simplement,
fos sense voler
el teu ésser desitjant ser...

Duele

Duele el alma cansada,
duele el paso angosto del tiempo
labrado tras horas de inconsumible desesperanza.

Duele la ignorancia,
esa que pintó de eterna tristeza
las noches solitarias de mi estancia.

Duele.